Espere llegir açò d’ací uns anys i riurem, i vore que les coses van canviar, que tot va millorar

És una llàstima i al mateix temps totalment certs, cada dia som més els joves que hem de buscar una eixida a la situació de desesperació total i de inutilitat social amb la que ens hem trobat, certament hem de reflexionar sobre si ens hem esforçat el màxim per poder passar el filtre entre l’èxit i el fracàs laborar, la resposta en molts casos evidentment és no, però conec d’aquells que per altra banda, esforçant-se al màxim no han aconseguit l’objectiu, i el pitjor és que uns anys avanç tot haguera resultat completament diferent. A aquells que si ho han aconseguit, la més sincera enhorabona, han de considerar-se legítimanet especials.

Per açò, moltes vegades les persones que van aconseguir l’èxit a nivell laboral uns anys darrere haurien de ser més reflexius, més tolerants i valorar la variable “temps”, i aplicar-la a la situació actual, ja no son els mateixos temps, pot ser, la cosa ara està més difícil.

Sempre he escoltat dir al la gent major la frase aquesta de “ els vostres pares van treballar dur durant les ultimes décades per a donar-vos a la societat de hui en dia la vida resolta” això pot ser va ser cert fins fa un parell d’anys o tres, però vos assegure que ja no serà així ( ja m’haguera agradat a mi).

Quants d’aquells no van seguir estudiant després de la formació elemental per l’opció d’integrar-se directament al món laboral? Quants ho seguixen fent avui en dia? Certament resulta pràcticament impossible, i el resultat es veu als nostres centres formatius i universitats, completament abarrotades de gent.

El més lamentable és el sentiment de ser un “inútil” que pot tindre la persona al no poder fer res per garantir-se un futur laboral, davant aquesta situació conseqüència de setmanes o mesos a casa sense fer res, cal prendre una determinació, i avui en dia, la més utilitzada per tos els joves és la de fugir, abandonar-ho tot i començar en un altre lloc, i tot per deixar de sentir-se un inútil social en un món dirigit per unes persones sense dignitat ninguna, protegits per un sistema creat per garantir i assegurar el seu estatus i benestar social superior al de la resta, de la majoria

Millor talle ja i em guarde la resta per a mir… espere llegir açò d’ací uns anys i riurem, i vore que les coses van canviar, que tot va millorar, i sobre tot m’agradaria llegir-ho a Onil, a casa.

Tot açò bé per què fa un ratet he vist aquest vídeo al facebook, i sincerament jo no em considere cap willi fog, que més volguera jo.