i parlant de kössen

28 05 2012

Hui pareix que hi ha menys neu que ahir, però encara he d’anar per la bora de la pista per no passar per damunt, les meus sabatilles no son bones per caminar per la neu, (soc d’onil, no d’un poble on hi ha neu 8 mesos a l’any) lo millor ara mateix seria tirar-me damunt de la neu sense camisa i refrescar-me un poc, fa molta calor, i els 1200m de desnivell que he de muntar amb el parapent a l’esquena encara fan que aplegue dalt més rebentat encara, normalment hi ha “lift”, però hui està tancat, mala sort, almenys sé que podré volar, ja que hi ha dos persones a l’aire, i demà no he de currar, és el meu dia lliure, és una llàstima que james and james ja no estiguen ací seria un bon dia per a fer un cross de 100km, o d’anar a caminar pel bosc del llac, o a visitar algun lloc interassant dels voltants, com hem fets durant aquests dies, o simplement senar-mos en la herva verda i fresca i veure’ns unes cerveces mentre contem i diem vols i tonteries i mentires, son classes gratis d’angles i sobre tot de vida, per alta banda, és cert que he vist més helicopters ací durant una setmana que durant 3 anys de volar a onil, ací les térmiques son potents, i hi ha molta gent volant (molts accidents), en general ací tot es diferent.

no he doblidar pagar el lloguer del piso, demà toca pagar hi he de vore a louis, buf 29 de maig, ja fa un mes d’un mes que estic a kossen, la veritat s’ha passat volant, mai milllor dit, volant, volant i treballant, he conegut a molta gent, gent important, i altra gent no tant important, però molt especial, aço no es espanya, i sobre tot açò no es onil, no es el “fleki” ni el biscoi, no es el reconco, o el barranc de l’arca, no estan els meus germans i pares, ni tampoc els meus benvolguts amics, ni el basket i el tizzio, però aci hi hi ha alguna cosa especial….

 

Anuncis