Amics de fa 10.000 anys

6 05 2011

Fa un temps (5 o 6 mesos), anava un dia passejant per la serra de darrere de casa i vaig entropessar amb una de les coves de la “sima de les porrasses”, la meua sorpresa va ser que algú, havia estat espoliant la cova, havien tret muntons de terra, i havien arrancat estalactites i estalagmites, en aquell moment no vaig entendre el perquè d’aquella espoliació, als voltants hi havia gran quantitat d’osos i restes arqueològiques, i a un clevill del terra havien abocat gran quantitat de material extret de l’interior de la cova, vaig estar escarbant entre les deixalles prou sorprés pel que estava veient, i vaig poder extraure gran quantitat d’osos, entre ells dents i parts de cranis, els vaig fotografiar i un poc trastocat vaig fer camí cap a casa, a l’aplegar vaig parlar del que hi havia vist amb els meus pares i germans i em van convéncer que el que jo havia vist serien restes d’algun animal que va morir a l’interior de la cova o algú que hi havia tirat els osos d’un animal mort, etc..és clar que els meus coneixements arqueològics o antropològics no em van permetre valorar el que estava veient, per tant finalment vaig creure que podia ser algun d’aquests últims exemples, però la meua curiositat no em va desaparéixer i vaig estar uns dies buscant i llegint informació sobre les extraccions arqueològiques portades a terme per les rodalies d’Onil, i vaig entendre que posíblement no eren restes d’animal el que vaig tindre a les mans, sinó persones pertanyents a al període comprés entre el 8.000 i 5.000 AC. Però símplement o vaig deixar estar..

Hui he anat a encintar la mànega que hi ha dalt de la “casita de papel” prop de la zona, i muntant he decidit arrimar-me a la cova per veure si havien continuat amb l’espoliació, he vist que tot estava igual, tot com l’última vegada que vaig passar per allí, quan ja m’he n’anava he passat per un dels muntons de material extret i m’he sorprés al vore que hi havia gran quantitat d’osets i osos que eixien dels muntons de terra, açò es deu a què la pluja dels últims mesos que ha caigut sobre els muntons de deixalles s’ha emportat la terra més blana i ha deixat al descovert els osos, fins aquest moment encara pensava en la possibilitat de les restes animals, però alguna cosa a cridat la meua atenció, completament al descovert i hi havia una xicoteta figura de sílex, a l’agafar-la m’he n’he adonat que era una punta de fletxa, en eixe moment he sentit dos sentiments prou contradictoris, el primer i més curt, el fet que durant aquest mesos tenia raó, eren osos humans, i el segon i que encara ronda al meu cap, és que aquelles persones que estan espoliant aquest jaciments arqueològics estan estropejant el nostre patrimoni cultural i arqueològic, ja que després de vore com ho han deixat, llançant per tot arreu gran quantitat d’elements, es tracta d’un grup d’aficionats que no se ben bé que busquen, però estic segur que han tret alguna cosa de totes aquelles deixalles, trencant i estropejant la resta.

Com ja he dit, els meus coneixements arqueològics son ínfims, però he pogut extraure un poc d’informació, Ramón Sempere Quilis, al seu llibre “Guia de la vila d’Onil” ja ens va parlar de l’existència d’elements prehistòrics a les nostres serres, així com de la seua importància arqueològica, no son moltes les troballes lítiques que existeixen, el poc que se sap i que es cita en els documents de Ramón, és la possible existència d’una industria lítica en la zona, ja que l’elaboració i la tècnica depurada així o mostra.

En els estudis realitzats per Federico Cerdá Bordera (Universitat D’Alacant) sobre l’arqueologia de la foia de castalla es parla dels jaciments de la foia, però en ells no apareix concretament el d’aquest post, es fa una xicoteta referencia a l’existència d’aquest tipus de jaciments, i s’entén que pel seu difícil accés i capacitat, segurament es tracta de refugis ocasionals o possibles llocs de caràcter religiós on es practicaven ritus i funerals.

No entenc com hi han persones que expolien aquest tipus de jaciments, agafant el que els interessa (si els interessa alguna cosa) i estropejant la resta d’elements, qui sap si de major valor arqueològic, el problema és que no es lluita contra aquestes situacions i son molts els jaciments que deurien de conservar-se per tal de no ser estropejats,

Podria ser pitjor , ja que únicament han entrat en un dels 3 que hi ha a la serreta i que estan per investigar, qui sap si algun dia es treballarà en aquest jaciments encara desconeguts per la comunitat arqueològica….





CEU-O

6 05 2011

bé, aquest campionat d’espanya universitari no puc dir que he fet uns bons resultats, de fet no he puntutat cap dia per aconseguir l’or de la UA, per altra banda, he de donar l’enorabona als pompa, que están 1.5 punt sobre els demés, crec que si aconseguixen agafar un poquet de técnica més, estaràn entre “lo milloret”  ja tinc ganes de vore els resultats del JWOC, tipo 10mila, amb les papes i la cervesa acarat a la pantalla de l’ordinador….a lo manudona, no……tampoc tan friki

les fotos del campionat d’espanya universitari:





iniciem els duatlons….

5 05 2011

si, si entenem com a duatló el aparcar el cotxe en l’aparcament del biscoi, carregar els 17kg de la motxilla al llom, i muntar fins a l’enlairament (20 minuts de caminar) + enlairar-se i anar volant fins al reconco, i tornar fins al poble (17 kilometres volant), plegar el parapent i anar fins a casa, deixar-lo,  i + 53 minuts de carrera continua fins l’aparcament del biscoi per arreplegar el cotxe…. esta clar!!! un duatlo..

dos imatges que he arregplegat pel camí





De ruta…

11 04 2011


Com que no tenia res que fer el dijous i el divendres i havia de fer una visita a la universitat d’Alacant vaig decidir fer una xicoteta excursió des de la universitat fins a casa, passant per les mines d’ocre del tossal redó, embasament de Tibi, penya migjorn i continuar per la cresta fins Ibi i Onil, després de 13h 45m caminant 2.137m de desnivell acumulat i 51,46km faig un xicotet resum del que va ser l’aventureta…

Dijous pel matí, Carlos em va arrimar a la universitat, i a l’una del mig dia vaig partir direcció “Valle del sol”, sense saber molt clar la direcció i els camins que havia d’agafar, després duns quilòmetres vaig aplegar al ben anomenat “semidesierto” de Manudona.

El calor apretava, i amb 1 litre d’aigua ja intuïa que no tendria prou per a tot el camí, vaig desviar un poquet la direcció de la ruta per vore la zona minera de la serra del tossal redó, on s’aprecia la gran quantitat de mines dedicades a l’extracció d’ocre en les darreries del segle XIX. 

Després vaig continuar camp a traves per intentar acurtar el camí el més possible i aplegar al cabdal del riu monegre (el nostre riu verd, nostre per qué el 80% dels fluids que composen el seu cabdal ens pertanyen fisiològicament)

 remuntant el riu el pròxim objectiu era aplegar a la presa del pantà de Tibi, la més antiga d’europa amb més de 400 anys de funcionament, durant tot aquest tram vaig beure molta aigua i vaig buidar completament la cantimplora, al 30% del camí ja no hi tenia aigua..

Un cop a la presa vaig descansar un ratet i de seguida vaig continuar el camí, el pròxim objectiu no constava d’un lloc específic, havia de ser el lloc per a dormir i no havia fet reserva en cap hotel, així que a partir d’aquest moment l’únic que importava era trobar un lloc on passar la nit, i sobre tot trobar aigua.

En la distancia ja es podia contemplar la penya migjorn, i les cames ja no responien com al principi, la pendent s’inclinava i la sed tornava a aparéixer, quan pensava que em tocaria baixar a Tibi per reomplir la cantimplora en alguna font, vaig vore com uns operaris d’aquagest reparaven un clevill a una tuberia, i de bona gana en van omplir la meua cantimplora i solucionaren així el primer dels dos problemes, ara tocava trobar hotel, vaig continuar el camí fins la carretera que uneix les poblacions de Tibi i Xixona i la pròxima parada ja seria per a sopar i dormir, a les 8 i poc vaig trobar un lloc adequat on passar la nit.

Per reduir volum i pes, fent la meua motxilla, vaig ficar el sac d’estiu, i va ser un greu error, ja que a les 2 i 30 del matí i amb tota la roba al damunt em vaig despertar completament gelat, ja hi havia dormir quasi 6 hores i vaig decidir continuar el camí, era una nit fosca, sense lluna, però no m’agradava gens la idea de passar-me fins les 7 del matí al sac tremolant de fred, en poc més de 5 minuts vaig fer de nou l’equipatge i vai prendre el camí direcció l’alt del lleó de la penya migjorn, costava molt intuir les sendes, però poc a poc i amb l’ajuda del GPS vaig anar fent camí completament a fosques, sense llanterna, amb l’única presencia en ocasions dels “arruis” i algun que altre mussol, van sonar les 4, les 5, 6, 7, al rellonge, i a les 7 :30 vaig aplegar a Ibi, la llum del sol ja apareixia per l’alt de la serra de la carrasqueta i el camí fins Onil era fàcil i amb llum.

A les 8 i 45 aplegava a casa, havia de descansar fins mig dia, que a la vesprada tocava Biscoi i per la nit Alacant amb els amics.

És época de garrapates i jo vaig ser víctima fàcil

Una excursió prou diferent però no menys interessant…

Track de la ruta





ca’ la meua sogra

4 04 2011




divendres de biscoi

2 04 2011

com cada divendres… aplec al biscoi

pareix una excursió de l’inserso





ràpid

24 03 2011

a vista de pardal en santa pola, també penje el mapa del caravasí que hi ha just als peus de l’enlairament

enllaç: http://www.360cities.net/image/santa-pola-cape-spain#179.48,30.40,86.1





… Utiel

13 03 2011

Alguna foto d’aquest cap de setmana, moltes delles d’Oscar

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.





aros con tomate

11 03 2011

 

Play mentre llegeixes el text:

Dos setmanes a València al flat-O, o millor dit “Patera-flat” on gracies a la generositat desmesurada d’Oscar i Manudona, no sense contar amb la indiferencia d’Ondrej, he fet d’ocupa, “literalment”, bé, un poc d’ocupa i molt de gorró (si val d’alguna cosa he de dir que cuinen molt bé, tot molt bo), destacar tres coses, aros con tomate, Te, molt de te, a totes hores te i Kids de MGMT, eixe seria el resum de dos setmanes de pintar mapa… per cert el mapa del saler, alguns diuen que és com Guardamar, jo crec que en el moment en el que agafes l’autovia del Saler entres en un túnel espai-temporal que es porta directament a l’amazones, a un terreny on és impossible baixar de 20′ el km. Se que és tirar-me pedres en la meu propi sostre, però no és peguerinos i tampoc té res a vore a Guardamar, ja m’enteneu…

Com diria Manudona “un pastel”

També vam estar organitzant el raid serra d’espadan amb la UPV i el ADCON, interessantissim el tema dels raids, i en ganes de fer-ne algun i estrenar-me en un raid, si l’organització s’anima i en prepara un l’any pròxim m’agradaria que en deixaren organitzar de nou, amb un equip de gent així dona gust…

Demà de matí cap a Utiel a la primera nacional de l’any, i el dilluns si no passa res i tinc on dormir a seguir pintant mapa… però en setmana de falles, que canvia un poquet la cosa…

Des d’aci donar les gracies a manu, oscar i ondraj i demanar al Barberá que ajude un poquet a esta gent que esta “mantenint-me”

“echate al rollo presi”





De tot cor

20 02 2011

Estic trist, molt trist, completament afonat, ja és la segona volta, i com en la primera m’ha deixat, m’ha abandonat per a sempre… jo era feliç amb ella, i ella no tant amb mi, s’empre la vaig tindre un poquet desatesa, amb certa negligència, no li vaig prestar l’atenció que és mereixia, però en el fons hi havia un sentiment molt fort, una relació molt intensa, i els meus amics, els que em coneixen, sabien que era cert, vam compartir molts moments junts, bons moments, crec que hi existia una relació perfecta, mai es va queixar de res, i sempre va ser lleial, jo per altra banda, no deixava d’observar les dels altres amb la mirada bruta, amb desig, en alguna ocasió vaig aplegar a comprar revistes on apareixien les millors, i puc dir, no sense certa vergonya que vaig aplegar a “tastar” alguna que altra mentre compartíem relació, però com totes les coses bones, s’acaba, al final m’he l’han afanat de les meues mans, sense cap d’acomiadament, sense un últim passeig junts amb el sol donant pas a la nit, amb un horitzó roig com el seu cos nuet… si, sé que serà dur però ara més que mai he de ser fort i superar-ho, oblidar-la l’avanç possible i buscar un altra.

Per últim, i per acomiadar-me de tu per a sempre, dir-te que allà on sigues d’ones a aquell que estiga amb tu les mateixes satisfaccions que em vas donar a mi, un temps almenys, però un dia, quan sigueu junts i la teua presencia li resulte imprescindible, es demane un últim favor, REBENTA!!!!, rebenta qual talivà de ment manipulada i emportat al cabró fill de p….. que ta furtat, que t’ha apartat del meu costat…. fes-ho per mi!!!!

jo per la meua banda, sempre és portaré al meu cor, i com a referent tindré aquesta imatge de tu: montcabrer-2010-036.jpg





Xc contest

10 02 2011

Després d’unes quantes setmanes sense volar, o volant malament, pareix que tornem a pillar-li el filet a les tèrmiques, normalment i com que els pronòstics no son molt bons eixim a volar sense el gps, però ara que iniciem l’època de vol tornem a carregar les piles i preparar els aparells, no té molt de sentit en el 90% de les ocasions, però per si eixiria el vol, cal portar-lo sempre…

després del vol normalment els munte a una pàgina especialitzada en vols amb gps, on els parapentistes guarden els seus vols, és una forma de tindre un “diari de vols”  al mateix temps que puntuen els traks fent una xicoteta competició, existeix un “pique” que anima a muntar vols….

la direcció del meu diari: http://www.xcontest.org/world/en/pilots/detail:nrm15





hi ha millor manera de desconnectar???

24 01 2011

mmmm…. si al reconco aplegara un funicular……





les cendres del Fènix

14 01 2011
bé, després de plantejar-me si canviar la capçalera on apareix la brúixola, el parapent i un destrellatat corrent, millor espere un poquet de temps més… hui he eixit a córrer, rodar un ratet, el dia perfecte, a les 11 del mati 18 graus amb un sol radiant i ni un pel de vent, he fet 12Km, que sumats als 44 que porte des de dilluns fan un total de 56 OOOOUUUU!!!!! (poca broma, que l’ultima vegada que vaig eixir a córrer va ser al setembre eeee) pareix l’ave fènix, ressorgint de les seues cendres, bé, més que el pardal en qüestió, pareix les seues cendres, ja que estic totalment cremat… vorem si puc continuar i agafar un poquet la forma, que aquest primers kilometres m’han costat una barbaritat.

 





termiquetes a les 5..

13 01 2011

ahir vam estar volant al biscoi, quan pensàvem que no seria més que una simple baixada, el vent va entrar amb suficient força per mantindre’ns volant fins les 5, quin regalet!!!

També vaig indre temps per fer-li una foto a felix:

 

 





…aquests dies de ponent…

10 01 2011




24-D

25 12 2010





I ja son 6…

8 12 2010

I ja son 6, amb aquest any ja son sis consecutius els que anem a fer el “fatxo”, bé no exactament, ja que el que fem primer es agafar la toxa i desprès el dia 24 de desembre anem amb més tranquil·litat i ens dediquem a fer durant tot el dia el fatxo, és un bon plantejament, ja que si avanç fèiem tota la feina en un dia ara ho fem en dos dies diferents, dos dinars diferents, dos berenars diferents, dos sopars diferents…. Ja sabeu….
Cada any donem menys importància als premis de l’ajuntament, entre altres coses es deu a que cada any donen menys menjar i son més cutres… i per contrari aprofitem per fer un poquet d’ambient al poble…





Netejar el sensor de la 30D

16 11 2010

una curiosistat molt útil per aquelles persones que tenen el sensor brut, jo últimament he tingut molttes fotos estopejades per culpa de la pols en el sensor, i si el preu és un problema (en canon costa més de 60€) aquesta serà la opció més económica.

Dir-vos que abans de res el millor és bufar amb una pera (es poden aconseguir en farmàcies) un poc la contornada de la montura i el sensor, així llevarem el que no esta apegat. (Sempre amb la càmera apuntant el sensor cap al sòl perquè caiga fora i no se’ns torne a quedar dins.

Passos que s’ha de seguir per a netejar el sensor:Agafar una targeta de crèdit, de punts, etc.. que no vos valga, la marqueu bé amb un regle a 1,5 cm. (direu perquè no 1,6 cm., millor 1,5 perquè després amb el paper posat damunt suma eixos 1,6 cm. Del sensor) i ajudant-te del regle li passes un cúter o fulla per a marcar-la i tallar-la.

Una vegada tens el teu tros de targeta, agafar un paper Ped-Pad (el seu preu 12€, vénen 100 Uds.) i ho plegueu com es veu en la foto (important que quede doble, protegix mes els cantons). finalemnt anyadim dos gotetes d’Eclipse (6€ 25ml)

Ací vos mostre l’abans i el després del meu sensor.

Abans de netejar-lo

Després de netejar-lo

El mètode, una Meravella. Vos ho confirme personalment ja que des que ho vaig descobrir és com metege la meua 30D i vos puc garantir que no passa res de res. Això sí, hem de parar atenció de no tocar on no devem, no prémer molt per a no danyar el sensor i no fer-ho tots els dies (una vegada al mes o cada dos mesos)

Font: fòrum canonistes, biketrialero





Vol en 3D amb GPS

19 10 2010

Ací un vol descarregat del gps de hui mateix al biscoi,girant térmica fins als 1500m, però després res de res….. l’aterratge als bancals de “la Torre” un poquet accidentat, em fa un poc de mal el peu.





!!!

21 09 2010

interessant viatge als alps, que vam començar 4 a Onil i vam aplegar a ser 16 o 17 entre voladors i familia. la veritat és que no hem volat molt, ja que el temps no va ser molt agradable i quan es va poder volar en l’aire hi havia tal quantitat de parapents que resultava un poquet estressant, quan no estava plovent, el vent entrava d’arrere, però compensàvem la falta de vol amb molt bona companyia, hem fet bons amics i hem menjat, tot el dia menjant, fira, menjar, beure, beure, beure ( vam acabar amb totes les existències de paxaran i herbero que no era poquet), menjar, fira, vore espectacles, alguna que altra festa, etc…. ens ha deixat xicotets detalls que faran que intentem tornar el pròxim any.