Com que no tenia res que fer el dijous i el divendres i havia de fer una visita a la universitat d’Alacant vaig decidir fer una xicoteta excursió des de la universitat fins a casa, passant per les mines d’ocre del tossal redó, embasament de Tibi, penya migjorn i continuar per la cresta fins Ibi i Onil, després de 13h 45m caminant 2.137m de desnivell acumulat i 51,46km faig un xicotet resum del que va ser l’aventureta…
Dijous pel matí, Carlos em va arrimar a la universitat, i a l’una del mig dia vaig partir direcció “Valle del sol”, sense saber molt clar la direcció i els camins que havia d’agafar, després duns quilòmetres vaig aplegar al ben anomenat “semidesierto” de Manudona. 
El calor apretava, i amb 1 litre d’aigua ja intuïa que no tendria prou per a tot el camí, vaig desviar un poquet la direcció de la ruta per vore la zona minera de la serra del tossal redó, on s’aprecia la gran quantitat de mines dedicades a l’extracció d’ocre en les darreries del segle XIX.
Després vaig continuar camp a traves per intentar acurtar el camí el més possible i aplegar al cabdal del riu monegre (el nostre riu verd, nostre per qué el 80% dels fluids que composen el seu cabdal ens pertanyen fisiològicament)
remuntant el riu el pròxim objectiu era aplegar a la presa del pantà de Tibi, la més antiga d’europa amb més de 400 anys de funcionament, durant tot aquest tram vaig beure molta aigua i vaig buidar completament la cantimplora, al 30% del camí ja no hi tenia aigua..
Un cop a la presa vaig descansar un ratet i de seguida vaig continuar el camí, el pròxim objectiu no constava d’un lloc específic, havia de ser el lloc per a dormir i no havia fet reserva en cap hotel, així que a partir d’aquest moment l’únic que importava era trobar un lloc on passar la nit, i sobre tot trobar aigua.
En la distancia ja es podia contemplar la penya migjorn, i les cames ja no responien com al principi, la pendent s’inclinava i la sed tornava a aparéixer, quan pensava que em tocaria baixar a Tibi per reomplir la cantimplora en alguna font, vaig vore com uns operaris d’aquagest reparaven un clevill a una tuberia, i de bona gana en van omplir la meua cantimplora i solucionaren així el primer dels dos problemes, ara tocava trobar hotel, vaig continuar el camí fins la carretera que uneix les poblacions de Tibi i Xixona i la pròxima parada ja seria per a sopar i dormir, a les 8 i poc vaig trobar un lloc adequat on passar la nit.
Per reduir volum i pes, fent la meua motxilla, vaig ficar el sac d’estiu, i va ser un greu error, ja que a les 2 i 30 del matí i amb tota la roba al damunt em vaig despertar completament gelat, ja hi havia dormir quasi 6 hores i vaig decidir continuar el camí, era una nit fosca, sense lluna, però no m’agradava gens la idea de passar-me fins les 7 del matí al sac tremolant de fred, en poc més de 5 minuts vaig fer de nou l’equipatge i vai prendre el camí direcció l’alt del lleó de la penya migjorn, costava molt intuir les sendes, però poc a poc i amb l’ajuda del GPS vaig anar fent camí completament a fosques, sense llanterna, amb l’única presencia en ocasions dels “arruis” i algun que altre mussol, van sonar les 4, les 5, 6, 7, al rellonge, i a les 7 :30 vaig aplegar a Ibi, la llum del sol ja apareixia per l’alt de la serra de la carrasqueta i el camí fins Onil era fàcil i amb llum.
A les 8 i 45 aplegava a casa, havia de descansar fins mig dia, que a la vesprada tocava Biscoi i per la nit Alacant amb els amics.
És época de garrapates i jo vaig ser víctima fàcil
Una excursió prou diferent però no menys interessant…
Desperta collons!!! 
Comentaris recents